GORGES DE CARANçà
fuente: MADTEAM.net

ZONA: Pirineo · Cerdanya
TIPO: Senderismo

L?excursió que aquí es proposa no és especialment complicada, en quant a la dificultat a l?hora de caminar es refereix, però certament té un tram que requereix d?un grau d?atenció molt per sobre del que és habitual, per tractar-se d?un camí aeri escarpat a la roca sobre el penya-segat que formen les gorges del riu. Llevat d?aquest sector (que, per altra banda, es pot evitar), la resta ofereix una sèrie d?al.licients que fan d?aquesta sortida una caminada força inusual en les rutes de senderisme.


 

Per accedir-hi cal agafar la carretera fronterera que duu de Puigcerdà a Perpinyà, passant per Mont-lluís. Després del Pont Sejourné del Tren Groc, trobem a mà dreta el nucli de Toès (Thuès-entre-valls), on hi ha un rètol que ens mena a l?aparcament de les gorges, situat a la sortida del poble, deixant a l?esquerra i una mica alçada l?estació del ferrocarril.  Aquesta zona d?estacionament (a agost del 2003 costa 2 Euros) es troba a 850 metres d?alçada, disposant de sanitaris, un servei de bar i una petita àrea de pic-nic, en una caseta de fusta habilitada a l?efecte.

Al seu davant hi ha una desviació, que ofereix la possibilitat de pujar a les gorges pel Roc de la Madriu (Roc Madrieu) o per la Cambra d?Aigua (Chambre d?Eau). Com més amunt aquests dos camins es troben, podem optar per pujar per un i baixar per l?altre. Així, seguirem la riba dreta del riu (segons el sentit de baixada de l?aigua) i passarem per sota un pont de pedra pel que circula el Tren Groc, entrant ja a l?engorjat per un camí planer excavat a les roques, com a preludi del que ens trobarem més endavant.  Passats uns 500 mts. hi veiem un pont que travessa el riu, obrint-se novament dues possibilitats.
Si seguim recte, pujarem de forma severa i continuada cap el Roc de la Madriu, per baixar posteriorment fins arribar a l?inici de la zona de pasarel.les. És un camí una mica pessat, però s?obre com a solució pels qui pateixin vertigen o duguin mainada massa petita, per als que aquesta sortida és força desaconsellable. Per tant, la opció de travessar el pont és potser la més adequada. D?ací surt un camí costerut que en ziga-zagues i per dins d?una espesa roureda guanya ràpidament alçada, per arribar, ja de forma planera, a una cruïlla de camins (a 1.000 mts. d?alçada). Per la nostra dreta ve el sender que deiem al principi, que puja de l?aparcament per la Cambra d?Aigua, ja de forma abalconada sobre les gorges.

Una mica més endavant, amunt i a la dreta, podriem seguir fins al refugi Donapà i el Bosc de Campilles, des d?on, després de força quilòmetres de caminada, tornariem a topar amb el sender del riu de Carançà, però passada la zona de passarel.les, per la qual cosa agafarem el camí ample i trillat que a mà esquerra ens durà en pocs minuts, passada una galeria tancada amb una reixa,  al primer espectacle de la nostra ruta, Les Cornises. Es tracta d?un estret i vertiginós camí excavat a la roca, que va seguint el penya-segat format per les gorges, oferint-nos una magnífica visió de l?entorn natural que ens envolta. Aquesta senda va ser feta per poder tenir accès a la central hidroelèctrica que alimenta el Tren Groc, d?aquí que en algun punt trobem portes d?accès a aquestes instal.lacions completament ocultes en les roques.

Al llarg del camí hi ha instal.lat un cable que ens ha de permetre assegurar les nostres passes, sent també necessari tenir molt de compte les persones que duguin motxilles de no fer moviments violents de rotació, prudència que obviament s?ha de tenir quan haguem de compartir pas amb altres caminants que venen en sentit contrari, ja que l?amplada del camí, d?un metre si fa o no fa, no permet gaires floritures.

Desprès d?un bon troç de senda planera, per dins les roques, amb el riu cada cop més a tocar, arribem a un primer tram d?escales metàl.liques i a una llarga passarel.la penjada de la paret que ens mena a un petit salt d?aigua artificial, la resclosa del riu de Carançà, a 930 metres d?alçada, i a un primer pont penjat sobre el riu, que ens donarà idea de la nostra capacitat d?aguantar l?equilibri, encara que s?ha de dir que, malgrat la seva aparent fragilitat, és força segur.

Passats aquests obstacles, arribem a una nova cruïlla de camins, ja que per l?esquerra s?incorpora en forta baixada el camí que ve del Roc de la Madriu. Cal esmentar que al principi de la ruta de les cornises veiem aquest sender a l?altra banda, arran del riu i molt per avall nostre i més tard el tornem a veure però molt per sobre, ja que mentretant la ruta que hem agafat va planejant, aquesta altra presenta un fort desnivell. Seguint, a partir d?aquest punt, el curs ascendent del riu, anirem trobant més passarel.les, escales i ponts penjats, que podem anar fent fins que arribem al final d?aquest tram, que ens deixa a la riba dreta del riu, veient al davant nostre que les gorgues s?obren una mica i la verticalitat de les parets que les tanquen és menor. Estem a uns 1.130 mts. d?alçada i en poc menys d?un quart d?hora, caminant per dins del bosc, s?arriba al Pont de Pedra, que mena al Pla de l?Avellanosa, a 1.170 mts., que, com el seu nom indica, és una esplanada arbrada, bàsicament d?avellaners, on podem donar per acabada la pujada.

De fet, el camí segueix aigües amunt, tornant a trobar un petit tram de palanques, que ens mantenen al marge esquerre del riu per anar guanyant alçada fins al refugi del Ras de Carançà, a 1.830 mts. d?alçada, autèntica porta d?accès a la travessa per les muntanyes ripolleses, situades entre les valls i serres de Núria i Ulldeter, excursions destinades a persones força preparades, que solen fer la ruta en dues etapes, combinant les atraccions fèrrees d?aquesta zona pirinenca: el Cremallera de Núria i el Tren Groc de la Cerdanya i el Conflent.

La tornada la podem fer pel mateix camí o bé triar alguna de les opcions ja esmentades, ja que, al final, totes les rutes van a parar al mateix lloc.

Sense comptar amb les aturades obligades per badar i contemplar el magnífic paissatge que ens envolta, així com les preferències de pas a les cornises i passarel.les, amb unes quatre hores de caminada haurem fet una excursió espectacular i inoblidable, d?uns sis quilòmetres i mig de llargada  i un desnivell de 320 metres.

Text i fotos : Xavier Romero

Data : Agost de 2003