DENT D´ORLú
fuente: MADTEAM.net

ZONA: Pirineo · Arieja
TIPO: Senderismo

La Dent d´Orlú o Pic de Brasseil és una magnífica piràmide de 2.222 mts. d´alçada, amb dos fisonomies completament difrerents, que es troba al bell mig de l´Alta Arieja francesa, resultant, per la seva situació, un magnífic mirador d?un bon nombre de cims pirinencs. Les seva cara sud se?ns presenta com una paret granítica amb una verticalitat de quasi mil metres, que l?ha convertit en un paradís pels escaladors, els quals tenen també la possibilitat d´accedir per les cares est i sud-est, gràcies als intineraris que té oberts. D´aquesta manera, la cara sud compte amb nou vies, l´est amb sis i la sud-est amb deu, amb diferents graus d´equipació. La baixada del cim es fa per la cara nord, que en sentit ascendent és precisament la ruta aquí exposada.
 

Mapa: [+ ampliar]

Per accedir-hi, cal agafar la carretera fronterera que de Puigcerdà duu a Andorra (N-20 / E-9), passant pel Coll de Pimorent, que podem evitar, agafant, a la sortida de Porta, el túnel de peatge que travessa aquesta muntanya, en direcció a Ax dels Termes.
A l?entrada d?aquesta localitat veurem a mà dreta una desviació que mena a la Dent d?Orlú i al Centre d?Observació de la Muntanya i la Casa dels Llops, que no hem d?agafar, ja que aquesta ruta és la que duu a les vies d?escalada. Nosaltres seguirem una mica més endavant, fins una rotonda, on també a mà dreta, passant pel costat de l?església, surt la carretera D-613, que porta a Quillan, que ens ha de dur, ara per la D-22, primer a Ascou i després a Goulours, on veurem un estany i el càmping (Gîte d'étape) ?Auberge La Forge d'Ascou?. Just passat l?edifici principal, veurem un gran arbre monumental a la nostra dreta i una pista asfaltada que baixa seguint la riba del llac.
Aquesta pista, en força bon estat i apta per a qualsevol tipus de vehicle, és la que ens porta a una zona d?estacionament on aparcarem el cotxe. Al llarg del seu trajecte, d?uns quatre quilòmetres i mig, va deixant diferents desviacions tancades amb barreres, per tant, l?itinerari no té cap mena de pèrdua.
En aquest punt, a 1.515 mts. d?alçada, davant nostre, ja tenim la primera imatge de la Dent d?Orlú, una magnífica silueta triangular que ens dóna una idea de la pendent que cal salvar per pujar-la. El desnivell entre el punt on ens trobem i el cim de la muntanya és de 707 mts., però es fa de forma força directa, per tant, cal estar una mica preparat, ja que hi ha trams on la inclinació és considerable, sobretot a l?ascensió final.
Darrere els cartells indicadors, surt un sender (marcat amb senyals vermells) que travessa un petit prat i un rierol, per endinsar-se de ple a un magnífic bosc de pi i faig, on anirem guanyant alçada ràpidament, ja que en curtes però continuades giragonses pujem per un camí molt fressat, trepitjant les arrels dels arbres que configuren aquest frondós indret. En poc menys de mitja hora arribarem a un clar del bosc, a uns 1.680 mts. d?alçada, on tenim a la vista la cara nord de la Dent d?Orlú, oferint-nos una imatge impactant, ja que tot l?entorn és molt harmoniós.
El camí segueix pujant, ara de forma més moderada, pel prat, per tornar a entrar de nou al bosc, on de nou agafa inclinació, fent ziga-zagues, per acabar sortint a la carena del Serrat de La Llau, a 1.845 mts. d?alçada, en un punt on hi ha un pal que fa de fita, i on la vista s?eixampla de forma notable, quedant-nos a l?esquerra el Pic de Tarbesó, cima herbada de 2.364 mts. d?alçada i pel davant la Dent d?Orlú, que tanca el Serrat de Llau Rouge, que s?estén a la seva dreta.

Ara hem de seguir el camí carener, que abandona definitivament el bosc, però no la vegetació, ja que ens veiem voltats de diferents espècies d?arbusts i algun que altre pi aillat, pujant de forma moderada, però continuada, fins arribar al Coll de Brasseil, a 2.000 mts. d?alçada, cruïlla de camins, ja que a mà esquerra baixa un sender en direcció al Coll de l?Egue.
Davant nostre tenim una gran forca de roca i a la seva dreta queda el corriol pel que hem de pujar. Aquests darrers 222 mts. són molt inclinats, per tant, cal agafar forces i tirar amunt, serpentejant entre les roques i la vegetació baixa, fins assolir el cim, molt irregular i pedregós, però amb una amplitud visual esplèndida, ja que se?ns obre un nou paissatge, tenint sota nostre, en perfecta vertical, la Vall de l?Oriège, tancada per la banda contrària per la Reserva Nacional d?Orlú, on destaca el Llac de Naguille, que ofereix les seves aigües a la central elèctrica que veiem als nostres peus.
Per l?esquerra tenim el Roc Blanc que va donant pas a una llarga serralada, tancada pel Puig Peric i més enllà per la punta del Carlit, mig amagada darrera el Pic de l?Estany Faury.
En aquest punt ens adonem de la notable diferència que hi ha entre la cara nord i la sud de la muntanya, tota vegada que miris per on la miris la vista se?n va directament a l?estimball.
La tornada la farem pel mateix camí, parant compte amb la baixada d?aquest primer tram fins arribar de nou al Coll de Brasseil, per la seva forta pendent.
Com es tracta d?una excursió que dura poc més de quatre hores, cap la possibilitat, abans d?abandonar aquest indret, d?escapar-nos a la Vall de l?Oriège, ja sigui per visitar les exposicions del centre de natura que hi ha, on podem gaudir d?un circuit de tirolines i ponts de mico, entre cascades i llops, o bé apropar-se als peus de la cara sud de la muntanya, per la qual cosa, caldrà tornar a Ax dels Termes i agafar la carretera que deiem al principi que no haviem de seguir i que porta a les Forges d?Orlú. El centre de natura i esplai es troba just al final de la carretera, passada la central elèctrica, on hi ha una zona d?estacionament i el punt d?informació de les possibles activitats que s?hi desenvolupen, mentre que si volem anar als peus de la Dent d?Orlú, cal que seguim una pista que surt a mà esquerra, just abans d?arribar a les cases de les Forges, que passa per sota mateix del pic, en un indret que rep el nom de Pont de Bisp, i que acaba en una zona on comença un itinerari de muntanya que s?endinsa a la Reserva Natural, seguint les traces del G.R. 7, que permet arribar a l?Estany i al Refugi d?En Beys, en una altra excursió força interessant dins d?aquesta Reserva Nacional.

Text i fotos : Xavier Romero

Data : Setembre de 2004