ESTANY D´AIXEUS
fuente: MADTEAM.net

ZONA: Pirineo · Vall Ferrera
TIPO: Senderismo

Una possibilitat d´obtenir una bona panoràmica de la Pica d'Estats i les muntanyes del seu voltant, a la Vall Ferrera, magnífic indret situat al nord-est del Pallars Sobirà, és pujant a l´Estany d´Aixeus. Es tracta d?una excursió d?un quilòmetre i mig de llargada, i per tant de curta durada, ja que pràcticament l´ascensió es pot reduir a poc més duna hora, però amb un desnivell notable, ja que el seu tram final és força costerut, passant dels 2.040 metres del punt d?inici als 2.429 metres que trobem al coll que dóna pas als estanys. De totes maneres, xino xano, la pot realitzar qualsevol nano que hagi trepitjat una mica la muntanya.


 

Mapa: [+ ampliar]

Per iniciar la ruta, agafarem una pista forestal que surt del poble d?Àreu, darrer nucli habitat de la vall i per tant punt final de la carretera L- 510, a la que s?accedeix per la L-504, des de Llavorsí. El seu estat, quan no hi ha neu, és correcte per vehicles tot terreny, però per turismes normals cal anar parant compte en alguns trams, per evitar problemes mecànics de difícil solució. Un cop entrem al bonic paratge conegut com Pla de la Selva, veurem que a mà dreta surt un trencall, on una nova pista (herbada en el seu centre i en bastant millor estat que l?anterior), va guanyant alçada, pujant en llargs revolts, fins que passats uns quatre quilòmetres s?acaba, en un punt on es creua amb el Riu d?Aixeus. Cal estacionar el vehicle de la millor manera possible, ja que no hi ha gaire espai, i començar a caminar per un sender molt evident i clar que segueix la riba esquerra del riu.

El camí s?endinsa al bosc i en moderada inclinació va pujant, passant per unes pedres les aigües que es precipiten barranc avall. Poc a poc, l?arbreda es va obrint i anem veient el circ de muntanyes que tanquen la zona lacustre a la que ens dirigim. Tornem a passar el riu i, altre cop a la seva riba esquerra, veiem davant nostre un bonic salt d?aigua, que ens dóna una idea de l?alçada a la que hem d?arribar, començant a treure el cap, a l?altra banda del barranc, el cim de la Pica d?Estats i a la seva esquerra el Pic de Sotllo.

Fins ara, tret d?alguna fletxa blava pintada a terra, no hem trobat cap senyal sobre la ruta a seguir, però a partir de que els arbres desapareixen, unes fites de pedra ens ajudaran a no perdre?ns. Si la pujada ha vingut sent lleugera, el perfil canvia de cop i tenim davant nostre unes rampres que hem d?anar salvant. Primer sobre un terreny consolidat, però poc a poc anem entrant en una tartera, que, fent ziga-zagues, anem guanyant. Per sobre nostre veiem un collet que ens ha de servir de referència, ja que és el punt més alt de la caminada. Un cop arribats a ell, s?estén cara avall un prat herbat que va a parar a la mateixa riba del llac, que dóna la impressió de tractar-se d?una una platgeta.

Ens trobem en un circ d'origen glacial, tancat pel Pic de Norís i el Monteixo, que guarden l?Estany d?Aixeus, feréstec, però amb unes aigües d?intens color blau, que fan que el conjunt sigui força espectacular. A la nostra esquerra, el prat (amb un pal metàl.lic de colors, per mesurar el gruix de la neu) queda enlairat, amb una com una balconada, permetent tenir una estampa perfecta de la Pica d?Estats, que roman a l?horitzó, mentre que a la dreta, un 60 mts. més amunt, en un grao superior, trobem l?estany petit, que veu com les seves aigües van a parar al seu company. Justament seguint la torrentera podem accedir fàcilment a l?estanyol.

Aquest indret és un dels punts de partida per fer la pujada al Pic de Monteixo, que amb els seus 2.902 metres d?alçada, domina la contrada. Veiem que per pujar hi ha dues pendents de tartera, una canal a cada banda, que permeten accedir indistintament al cim de la muntanya, encara que la de la dreta sembla més clara. Nosaltres, la baixada la farem pel mateix camí, parant compte amb les relliscades.

Text i fotos : Xavier Romero

Data : Agost de 2.004